Què és Reptes Solidaris?

Què és Reptes Solidaris?

Reptes Solidaris és un projecte que pretén canalitzar la meva passió per l’esport cap a alguna cosa més constructiva que la meva pròpia satisfacció personal.

Com funciona Reptes Solidaris?

Com funciona Reptes Solidaris?

Es tracte d’un contracte. Jo em marco un repte esportiu, una fita que m’il·lusioni, i fixo uns objectius. Si els compleixo, tots els que us hagueu compromès a seguir-me i recolzar-me haureu de fer una donació determinada a un projecte de cooperació i desenvolupament. És molt senzill, si jo compleixo algun dels objectius fixats, tu col·labores amb una causa justa.

Quin és el meu primer repte?

Quin és el meu primer repte?

He decidit preparar-me per la Marató de Barcelona que es celebrarà el 6 de març del 2011. Els objectius fixats per aquesta prova i el compromís que us proposo que assumiu són els següents:

1.Si aconsegueixo acabar la Marató, la donació serà de 5 euros per persona.
2.Si el temps real és inferior a les 4 hores, la donació serà de 10 euros per persona.
3.Si el temps real és inferior a les 3 hores 30 minuts, la donació serà de 15 euros per persona.
4.Si el temps real és inferior a les 3 hores 15 minuts, la donació serà de 20 euros per persona.
5.Si el temps real és inferior a les 3 hores, la donació serà de 30 euros per persona.

A on anirà el teu donatiu?

A on anirà el teu donatiu?

Les donacions que s’efectuïn en el cas en que jo compleixi algun dels objectius establerts seran gestionades per l’Associació Selva Camerun i es destinaran a un projecte molt concret: L’escolarització de nenes i nens en aquesta zona.

Segons la pròpia Associació, el cost d’escolaritzar una nena o un nen durant un any en un curs de primària és de 40 euros. El destí, per tant, és molt clar. Com mes siguem i com millor ho faci jo el dia de la prova més nenes i nens es podran escolaritzar.

Què has de fer per comprometre’t?

Què has de fer per comprometre’t?

Només has d’enviar un correu electrònic a reptessolidaris@gmail.com indicant:

Nom i cognoms
Adreça
Correu electrònic
Telèfon de contacte

En poc temps el teu nom i cognoms apareixeran a la llista de compromesos que publicaré al Blog i, un cop assolit el repte, l’Associació Selva Camerun es posarà en contacte amb tu per indicar-te com has de fer el donatiu.

Apunta’t!

Apunta’t!

Els grans atletes i tots aquells que, sense ser professionals, practiquen esports de resistència, diuen sempre que el cap pot més que el cos, que les carreres no només s’acaben per cames i que cal una fortalesa mental per patir i continuar fins al final. Doncs bé, jo miraré de posar les cames i em prepararé per això, però necessitaré sentir la força del vostre compromís per assolir un bon objectiu. Si t’apuntes correràs amb mi i junts ho podrem conseguir!!!

dimarts, 14 de desembre de 2010

Córrer és vida! I amb el Dani, doble vida! (Per Jordi Boladeras)

Qui ha corregut coneix l’íntima satisfacció vital que comporta aquesta activitat. Més enllà dels tecnicismes, dels equipaments i dels mètodes d’entrenament més avançats, córrer ens acosta a l’home primitiu que segur que gambava sovint, ja fos per caçar, per fugir o simplement per desplaçar-se. Córrer és sentir-se lliure i en harmonia amb la Terra.

Jo he fet unes quantes maratons (26), algunes curses d’ultradistància i moltíssimes mitges maratons i curses més curtes. Tanmateix, és la distància de la marató (els mítics 42,195 km) la que compendia millor una “vida”. Fixeu-vos-hi: els primers deu quilòmetres són la infància; sobra energia i fins i tot es malgasta. Del quilòmetre deu al trenta s’entra en un període de joventut, estabilitat i maduresa; cal constància i prudència per mantenir el ritme escollit. I els últims quilòmetres, quan el cos ja comença a estar esgotat, ni que ens veiem obligats a reduir una mica el ritme, ni que ens assaltin les “xacres” (el famós “mur” produït pel canvi de consum energètic) necessitem fer un sobreesforç per continuar, talment com si de la vellesa es tractés. No oblidéssim pas Filípedes, el soldat missatger grec que va morir en acte de servei en completar la distància. Modernament, podem dir que creuar la meta és la satisfacció de la realització d’un repte, d’un somni, d’una travessia... és sinònim d’haver viscut una vida plena.

¿Com aconseguir que aquesta aventura, aquesta “vida” individual, sigui col·lectiva? És aquí on la proposta del Dani em meravella perquè transcendeix el seu esforç personal en un repte compartit, el fruit del qual anirà destinat a l’Associació Selva Camerun. Per a mi, aquesta fórmula és innovadora, intel·ligent i, el més important, solidària. Córrer és vida, sí, però amb la idea del Dani, córrer és vida doblement: ens convida a compartir el seu repte i a multiplicar la confiança que hi dipositem en ajut a l’escolarització dels nens i nenes en aquesta zona del Camerun.

Ho trobo excepcional. Jo m’hi apunto. Gràcies, Dani!


Escriptor

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada