El passat diumenge 30 de gener vaig córrer la Mitja Marató de Barcelona. Era un dia important, ja que el varem plantejar com un test per saber com estic i per començar a definir el resultat pel que lluitarem el dia 6 de març a la Marató de Barcelona. El fet és que la vaig córrer en 1:30:23 i vaig superar el test. I no només pel resultat, ni tan sols pel fet que l’últim parcial sortís millor que els tres anteriors, sinó perquè les sensacions van ser realment bones.
Havíem fet una planificació prudent. El plantejament inicial era fer un primer tram de 3Km a un ritme alt, un tram de 12Km a un ritme més còmode però constant i, finalment, veure si als últims 6Km era capaç de pujar el ritme progressivament fins arribar a la meta. Com us deia, la prova no era un objectiu en sí mateix sinó, un indicador de cara a la Marató. Però, com que l’Albert sap que ens hi juguem molt, tampoc podíem passar-nos de prudents i hi havia un “pla B”. Si després del Km3 em trobava còmode amb aquell ritme, podia provar de mantenir-lo fins al final. I així va ser. I va sortir clavat. Vaig fer tota la cursa a 4:18 el Km i encara vaig poder fer un progressiu al final. No sóc capaç d’explicar la sensació que vaig tenir a l’arribada. Havia estat força angoixat pel que em va passar al peu unes setmanes abans i acabar la Mitja d’aquesta manera m’ha donat aire i estic molt motivat per encarar les cinc setmanes que resten pel gran dia.Muscularment també em vaig trobar molt bé. I estic segur que les sessions de peses i les visites al fisio han sigut claus en aquest aspecte. Seguirem en aquesta línia, així que, Christian, tindràs feina amb mi!
El recorregut per Barcelona va ser maquíssim, malgrat la pluja hi havia força gent animant i, entre la gent, la família, que mai falla, i una sorpresa que em van preparar el Javi i l’Estefania. Quins amics mes macos que tinc!
En fi, que el dia va sortir rodó. Que estic gaudint molt d’aquesta experiència i que tot és gràcies a vosaltres, al vostre compromís i a les forces que em transmeteu cada dia. No em canso de repetir-ho: Gràcies, gràcies, gràcies!
No se si us heu adonat però crec que formem un gran equip! ;)
Dani Duro
La planificació i els plans que expliques són excel·lents, i encara més tenint en compte que t'hi has trobat tan bé.
ResponEliminaSempre dic a la gent que no ha corregut mai que anar a 6 minuts per quilòmetre és anar al trot; anar a 5 min/km ja és començar a veure passar les coses una mica més ràpides, una primera fita per a un corredor popular; i acostar-se o tocar els 4 min/km ja és córrer de debò; baixar als 3 min/km està reservat a un nombre molt més reduït de corredors.
Una mitja a 4.18 min/km és un autèntic plaer si les sensacions, tal com descrius, són bones.
Per tant, moltes felicitats! El nostre projecte i el teu repte està en bones... cames!
Una abraçada i endavant les atxes maratonianes!
Muy bien Dani! Vas por el buen camino.
ResponEliminaQue tengas mucha suerte, te la mereces!
Jordi Boladeras, moltes gàcies pel teu comentari. Com sempre, és un plaer llegir-te! M'ha encantat lo de "en bones cames"! ;)
ResponEliminaJordi Esquerigüela, gracias por los ánimos y un fuerte abrazo!