Per si no tinguéssim prou amb els compromesos/es, amb els missatges de suport i ànims, amb la que esteu preparant pel dia de la prova... En definitiva, amb la pinya que estem fent entre tots per a que el diumenge aconseguim ajuntar una bona quantitat de diners que portaran a un munt de nenes i nens a l’escola. Per si no tenim prou amb tot això, la última sorpresa que tenim és que diumenge correré amb dues llebres de luxe! L’Albert Parreño i el Guillermo Samaniego !
Per als qui no ho sapigueu, una llebre es un corredor que marca el ritme d’altres corredors per a que aquests assoleixin l’objectiu que s’han fixat. La llebre corre uns metres per davant i fa de guia, facilitant la tasca del corredor, lliurant-lo de la preocupació dels càlculs, definint l’estratègia de carrera i, també, donant suport moral. Doncs bé, aquest és el paper que jugaran l’Albert i el Guille, motiu pel qual els hi estic enormement agraït. I es que, a més de que son unes llebres de luxe, doncs els dos tenen importants mèrits esportius a les seves espatlles en el mon del triatló, estem parlant de dues persones excel·lents, amb un cor que no els hi cap al pit. Ja fa temps que m’ho van comentar que farien de llebres, sense que jo els hi demanés. I ho han fan sentida i naturalment. Em van agafar per banda i van donar per fet, des del primer dia que se’ls hi va acudir, que correrien amb mi. Jo, evidentment, no faig res més que fer-los cas de tot el que em diuen. L’Albert marcarà el ritme dels primers 8 Km , després el Guille, i així s’aniran alternant fins al final de la prova.
A més de ser uns bons amics, l’Albert és el meu entrenador i el Guille és company d’entrenaments, però ara son molt més que això. La seva implicació al projecte els fa ser dues peces claus de Reptes Solidaris. Primer feien d’entrenador i company però a mida que han conegut el projecte s’han anat implicant i ja veieu, el diumenge seran les nostres llebres! De tot cor, GRACIES!
Enhorabuena Dani!! un proyecto solidario con un final como se merece!
ResponEliminaFelicidades!
Gracias Gabi! Pues sí! Tenía que salir bien!
ResponEliminaUn abrazo!